La conquesta de Móra d’Ebre

Ales 10.00 hores d’ahir tot estava previst perquè les tropes republicanes, mig centenar de membres de les entitats de recreació històrica Ejército del Ebro i Línea XYZ, emulessin l’ofensiva republicana del 25 de juliol de 1938. Una hora abans, però, la megafonia instal·lada als carrers de la població informava que l’espectacle patiria un retard de dues hores. I és que la barca que havia de transportar els soldats no podia prestar el servei fins a migdia. L’alcalde de Móra d’Ebre, Joan Josep Duran, fou un dels veïns que esperà. Dues hores més tard, i altre cop a la plaça de Baix, era informat per un policia local que tot estava a punt «per a la invasió».

Foc d’artilleria des del marge esquerre de l’Ebre fou el preludi de l’embarcament de les tropes. En pocs instants, el primer contingent assolí l’altra riba del riu, la zona de l’embarcador, on una presència mediàtica inusual i centenars de persones, entre les quals l’historiador Paul Preston o el fill del comandant Líster, Enrique Líster, els esperaven.

El comandant major valencià Matías Alonso estava al capdavant de les tropes. «Vamos a esperar la segunda oleada, ni un paso adelante hasta que lleguen  nuestros compañeros, ¡guardad munición!», cridava. Els espectadors, sorpresos i amb un somriure als llavis, no deixaven de prendre fotografies mentre un veí, amb la seva bicicleta, creuava l’escena aliè a la ‘conquesta’ de Móra d’Ebre.

Minuts després la resta de tropes van creuar l’Ebre i es van unir a Alonso. «¡Adelante!», van ser les ordres. Preston feia fotografies, un equip de Telecinco perseguia els soldats. Ells, immersos en el seu rol, actuaven de forma professional mentre avançaven pel passeig de l’Ebre fins a la plaça de Baix. Allí, a l’entrada de la plaça, es van reunir i amagar darrere dels arbres per a preparar l’atac final a l’església de Móra d’Ebre. Fou un objectiu fàcil. Alguns assistents, llavors, van entonar els crits de guerra «¡Viva la República!, ¡viva Garibaldi!».

Allí esperaven una petita guarnició de soldats a cavall i l’equip sanitari femení de les tropes. La guarnició es va fotografiar amb l’església com a teló de fons abans que Alonso i el tinent, Eloi Carbó, van ordenar la marxa dels soldats fins al passeig del Pont, «uno, dos, uno, dos, ¡marquen!». Era un migdia molt calorós i calia descansar. Els grups de recreació utilitzen vestits amb peces originals o rèpliques de gran qualitat però poc transpirables. Ahir, per exemple, alguns soldats portaven cascs o vestien pantalons de pana mentre la temperatura superava àmpliament els 30 graus.

Després del merescut descans, la guarnició recordà les velles cançons que entonaven les tropes republicanes com ‘¡Ay, Carmela!’. Era el preludi del moment més emotiu de l’escenificació. Alonso, amb un megàfon de l’època a la mà,    invità quatre supervivents de la batalla de l’Ebre i el fill de Líster, «unos héroes que han sobrevivido el paso del tiempo», a saludar la tropa. Ho van fer amb emoció i van rebre tot seguit una insígnia com a ‘voluntaris per a la llibertat’.

Un d’ells, Tario Rubio, un dels pocs supervivents dels treballs forçats organitzats per construir el Valle de los Caídos, agafà el megàfon per declarar: «vam ser vençuts però no convençuts, jo vaig anar al front voluntari amb 17 anys a defensar la nostra Constitució, unes millores socials com no existien a tot Europa». Rubio finalitzà el seu emocionat discurs amb un crit ben fort: «Salut i república!». La conquesta de Móra d’Ebre era un fet.