Les balances fiscals

Un cop publicades les balances fiscals, d’una forma oficial per part de l’Estat espanyol, es confirma, es ratifica –d’una manera científica– el que sempre s’havia dit des d’amplis sectors  de la societat catalana: Catalunya pateix un espoli fiscal descomunal, molt més important, per exemple, que el dèficit fiscal que té Alemanya en relació amb la Unió Europea.

Aquesta brutal anomalia fiscal, aquest enorme decalatge a favor de l’Estat se’n diu solidaritat? Bé, jo diria més aviat que aquesta situació només es pot definir com una autèntica presa de pèl; o, el que és pitjor, que la nostra nació pateix una colonització política i econòmica amb tots dels ets i uts.

Cal tenir molt en compte, i saber-ho explicar molt bé arreu d’Europa, que Catalunya no és un país ric. Catalunya, a hores d’ara, pateix una veritable asfíxia del seu (feble) estat del benestar: hi ha manca de metges, l’escola està col·lapsada, el transport públic és autènticament tercermundista... Ara sabem, amb certesa matemàtica, per què patim aquesta situació.