Què passa amb els Mossos?

El poble català ha tingut sempre unes virtuts, que són la tolerància i el diàleg. Aquestes virtuts brillen per la seua absència en el cos policial autonòmic i també en l’administració encarregada d’executar les sancions, i amb això no vull dir que s’haja de ser tolerant en segons quina classe d’infraccions, sinó que quan s’impartix justícia cal valorar l’exposició de les dos parts.

A un agent de trànsit no se li ha de donar una ‘patent de cors’, l’administració de trànsit, en el cas  que accepte només la part que concernix a allò que s’ha exposat per l’agent, està ja de per si cometent una injustícia. El 90 per cent dels recursos són rebutjats, i l’últim de tots ha de dirigir-se a les altes esferes judicials, la qual cosa fa desistir a tots els ciutadans, pels seus alts costos; en definitiva, una altra injustícia i una indefensió clamorosa.

Alguns dels comandaments o els màxims responsables polítics no s’estan adonant que són massa i variades les queixes dels ciutadans, no pot ser una casualitat o que tots són uns mentiders, quelcom no funciona bé en el cos. Pareix que en els comandaments de les comissaries de trànsit, quan un agent no arriba a la quota de denúncies, este és cridat a l’ordre. Que no ens facen creure que és a fi de la seguretat, la seguretat no s’aconseguix recaptant, sinó aplicant polítiques correctores d’hàbits de circulació.