Benvolgut Sr. Aixalà, he llegit amb interès la seva Carta al Director publicada al Diari de Tarragona. Efectivament, té tota la raó: alguns dels nostres xiprers no presenten bon aspecte.
La Conselleria de Medi Ambient ja fa setmanes que va detectar el problema i el servei de Parcs i Jardins està fent el seguiment i tractaments fitosanitaris aeris i al sòl amb la col·laboració del Servei de Sanitat Vegetal de la Generalitat. La situació actual és força preocupant, però no sembla prou alarmant com per adoptar mesures extremes.
Fent al·lusió a la seva metàfora, vaig llegir el llibre de Gironella fa molts anys i crec que cal tenir molta cura i atencions necessàries, és un arbre espiritual i habitual als espais romans, per la qual cosa puc acreditar que compten amb la cura i les atencions necessàries per evitar que tinguin un final tan lamentable com el del llibre que esmenta i que vaig tenir l’oportunitat de llegir fa anys.
Sr. Aixalà, li agraeixo profundament la seva denúncia respectuosa, directa i clarament benintencionada. Estic segur que molts tarragonins ens hem identificat amb el seu disgust perquè els nostres xiprers ja no són ni tan altius, ni tan imponents, ni tan verds... però confio en el bon fer dels professionals que treballen a l’Ajuntament. Sé que faran tot el que estigui al nostre abast.