Quan el masclisme tapa els problemes

Equivocar-se en la diagnosi del problema equival a no trobar la solució. I que ho facin els homes des de la distància agreuja el problema de les dones.

S’ha parlat molt de l’escàndol d’avortaments a clíniques privades de Barcelona. Com si el problema fos avortar malament: ens fixem en qui ha firmat, si tenia títol o no, si el fetus tenia més dies dels prevists, si es feia amb un anestesista autoritzat, si les clíniques van ser investigades correctament, si ho van fer els Mossos o la Guàrdia Civil, etc. Ens oblidem de l’important: la tragèdia de tantíssimes dones, la mort provocada de fetus de fins i tot vuit mesos (una amiga té un fill sa que va néixer als set mesos!), la síndrome traumàtica postavortament de tanta gent...
Cal un debat sense tabús sobre l’avortament: problema, no solució; un repensament general sobre les falses expectatives que es creen a les noies sobre l’ús del sexe ‘segur’.

Prou d’escampar preservatius, pastilles i que els homes es tapin les orelles i tanquin els ulls.